Trastorn oposicionista desafiant. (TOD)
No resulta estrany trobar conductes desafiants o d'oposició al llarg d'un cicle evolutiu "normal" de qualsevol nen. En la majoria dels casos, si no hi ha factors de risc afegits, la pròpia educació dels pares i altres agents socialitzadors (escola, etc.) solen reconduir aquestes manifestacions cap a conductes normalitzades.
No obstant això, hi ha un grup de nens en els que aquesta conducta és perseverant en el temps i presenta una magnitud o freqüència que no es correspon amb lo que és esperat per la seva edat o cultura. És, llavors, quan podem estar davant d'un trastorn clínic.
La conducta d'oposició pot prendre diferents formes, des de la passivitat extrema (no obeir sistemàticament mostrant-se passiu o inactiu) a les seves formes més extremes, és a dir, verbalitzacions negatives, insults, hostilitat o resistència física amb agressivitat cap a les figures d'autoritat, ja siguin els propis pares, mestres o educadors.
La conducta desafiant i d'oposició primarenca sol ser persistent i pot anar associada a diferents tipus de patologia infantil i adolescent. En l'adolescència i posterior vida adulta, el nen amb antecedents negativistes o d’oposició és un clar candidat a desenvolupar un trastorn de la personalitat antisocial si no aconseguim regular abans aquestes manifestacions.
En definitiva, seguint a alguns autors (Barkley, 1997): "La presència de conducta desafiant per oposició, o agressió social, en nens, és la més estable de les psicopatologies infantils al llarg del desenvolupament i constitueix l'element predictor més significatiu d'un
ampli conjunt de riscos acadèmics i socials negatius comparat amb la resta de les altres formes de comportament infantil desviat. " Per tot això, no es tracta d'un trastorn més, sinó un dels problemes de conducta clínics més seriosos en nens. Si no abordar de forma rigorosa i eficaç, condemna a qui el pateix a una probable carrera de problemes socials, legals i de marginació.
Els comportaments negativistes i desafiants s'expressen per una tossuderia persistent, resistència i mala tolerància a les ordres, negativa a comprometre's, cedir o negociar amb adults o companys. Igualment hi ha una tendència deliberada a sobrepassar els límits o normes establertes, acceptant malament o culpabilitzant als altres dels seus propis actes.
La hostilitat pot dirigir-se cap a les figures d'autoritat però, també, cap als companys. Es manifesta molestant deliberadament als altres sense causa aparent o per motius insignificants.