Esquizofrènia.
L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir una propositivitat vital adequada. És causada, probablement, per un defecte bioquímic o microestructural cerebral que a hores d'ara encara no està aclarit del tot. Existeix una gran varietat de símptomes indicadors d'esquizofrènia. Entre aquests es troben alteracions del pensament, al·lucinacions, moviments anormals i alteracions de la motivació. Cap d'aquests símptomes, però, és patognomònic de la malaltia, la qual cosa genera moltes dificultats per a emetre un diagnòstic. Es postula que diversos factors intervenen en la seva aparició, entre ells l'herència genètica, alteracions en la migració de poblacions cel·lulars durant el desenvolupament embrionari, l'ús de drogues i l'estrès ambiental. És una malaltia crònica però pot millorar amb el tractament, sobretot farmacològic.
Tipus d’esquizofrènia:
- Existeixen diferents classes d’esquizofrènia establertes, no sense polèmica, per la psiquiatria oficial:
- Esquizofrènia paranoide: Amb deliris i al·lucinacions persecutoris.
- Esquizofrènia catatònica: Menys freqüent i caracteritzada pel mutisme i la rigidesa muscular.
- Esquizofrènia desorganitzada: En la qual domina, ja des de l’adolescència, la incoherència en el raciocini, el llenguatge, l’afectivitat i la conducta.
- Esquizofrènia simple: No hi ha deliris, només empobriment afectiu i aïllament.
- Esquizofrènia indiferenciada: Amb trets combinats de dos o més de les anteriors.