Trastorn generalitzat del desenvolupament no especialitzat. (TGD)

Es tracta d'un conjunt de trastorns caracteritzats per retards i alteracions qualitatives en el desenvolupament de les àrees socials, cognitives i de comunicació, així com un repertori repetitiu, estereotipat i restrictiu de conductes, interessos i activitats. En la majoria de casos, el desenvolupament és atípic o anormal des de les primeres edats sent la seva evolució crònica. Només en comptades ocasions les anomalies es presenten després dels cinc anys d'edat.

Els TGD comprenen un ampli conjunt de trastorns. Les classificacions intenten posar cert ordre i permeten el diagnòstic diferencial dins dels TGD en funció de la discriminació dels diferents símptomes.

Els TGD constitueixen, doncs, malgrat els intents de classificar-los degudament, un panorama molt heterogeni i en el qual el Autisme té un paper protagonista per les seves peculiaritats i característiques. De fet TGD i Autisme s'utilitzen en la pràctica de manera sinònima, si bé, cal insistir que el Autisme està integrat dins els TGD.

Algunes hipòtesis avalen l'existència d'un espectre sobre les manifestacions clíniques de l'Autisme que abastarien des dels casos més severament afectats i acompanyats d'una deficiència mental severa o profunda, a quadres on la deficiència mental seria lleugera o moderada, a altres, amb una intel·ligència límit o normal.

La conducta en aquests pacients també es mostrarà variable en diferents graus però sempre vinculada a l'alteració en la capacitat per establir relacions socials, a l'absència d'empatia i el desenvolupament d'un repertori conductual estereotipat i limitat només a certes àrees del seu interès.

Altres aspectes clínics destacables que es solapen en diferents nivells són els que fan referència a la coordinació motriu, hipotonicitat, alteracions de la percepció i dèficit atencional.
És important destacar que dins dels TGD podem distingir aquells que cursen amb quadres abans dels tres anys d'edat i que formen part de l'Autisme típic, d'aquells que després d'un curs evolutiu "normal" d'inici desenvolupen els símptomes a partir dels tres anys (comprendrien les formes atípiques).

No s'ha pogut verificar una major incidència dins de cap estrat social determinat ni en cap cultura en particular. Sí que és coneguda la seva major incidència en homes, però quan es registra en dones sol cursar amb una simptomatologia més severa.

Pel que fa a la prevalença s'estableix al voltant de 4 a 7 de cada 1000 nens aproximadament.