Síndrome d’asperger.

La síndrome d'Asperger és un trastorn sever del desenvolupament que comporta una alteració neurobiologia determinada en el processament de la informació. Les persones afectades tenen un aspecte i intel·ligència normal o fins i tot superior a la mitjana. Presenten un estil cognitiu particular i freqüentment, habilitats especials en àrees restringides.

La síndrome d'Asperger es manifesta de diferent manera en cada individu però tots tenen en comú les dificultats per a la interacció social, especialment amb persones de la seva mateixa edat, alteracions dels patrons de comunicació no - verbal, interessos restringits, inflexibilitat cognitiva i comportamental, dificultats per a l'abstracció de conceptes, coherència central dèbil en benefici del processament dels detalls, interpretació literal del llenguatge, dificultats en les funcions executives i de planificació, la interpretació dels sentiments i emocions aliens i propis.

Suposa una discapacitat per entendre el món del social, que dóna origen a comportaments socials inadequats proporcionant a ells i els seus familiars problemes en tots els àmbits. Els dèficits socials estan presents en aspectes del llenguatge com ara dificultats en el ritme de conversa i freqüentment alteració de la prosòdia (entonació, volum, timbre de veu, etc). Així mateix solen ser disfuncionals els patrons de contacte ocular, gestual, etc. En la majoria dels casos hi ha dificultats en la coordinació motora. És un trastorn poc freqüent (de 3 a 5 per cada 10.000), poc conegut entre la població general i fins i tot per molts professionals. Es troba enquadrat en els TEA o trastorns de l'espectre autista, encara que per les seves competències intel·lectuals i lingüístiques es manté com una entitat diferenciada de l'autisme clàssic.

Hi ha desviacions o anormalitats en els següents aspectes del desenvolupament:

• Connexions i habilitats socials.
• Ús del llenguatge amb fins comunicatius.
• Característiques de comportament relacionats amb trets repetitius o perseverants.
• Una limitada gamma d'interessos.
• En la majoria dels casos malaptesa motora.

Els nens amb aquest diagnòstic tenen severes i cròniques incapacitats en el social, conductual i en la comunicació. Cada nen amb Asperger és diferent, però algunes de les característiques en comú són:

• Socialment maldestre i difícil de manejar en la seva relació amb altres nens.
• Es relaciona millor amb adults.
• Rigidesa mental: pensament lògic, concret i extremadament realista.
• Poques habilitats d'organització i planificació.
• Ingenu i crèdul.
• Sovint sense consciència de les intencions dels altres.
• Manca d'empatia.
• Llenguatge pedant i repetitiu.
• Amb grans dificultats per portar i mantenir el ritme normal d'una conversa.
• S'altera fàcilment per canvis en rutines i transicions.
• Literal en llenguatge i comprensió.
• Molt sensible a sons forts, colors, llums, olors o sabors.
• Fixació en un tema o objecte del que poden arribar a ser autèntics experts.
• Intensa absorció per temes concrets.
• Físicament maldestre en esports.
• No entén els nivells apropiats d’expressió emocional segons les diferents persones i situacions.
• Tenen un sentit de l’humor peculiar i força agut.
• Una falta de sensibilitat a nivells baixos de dolor.

Poden tenir sovint:

• Memòria inusual per detalls.
• Dificultats en la comprensió lectora i el pensament abstracte.
• Poca capacitat de generalització.
• Dificultats en sortir de casa.
• Ser conflictius.
• Intolerant a l’espera, impacient.
• Poca tolerància a la frustració.
• Plora fàcilment.
• Problemes d'atenció i de memorització.
• Dificultats grafomotores.
• Falta de motivació per a l'aprenentatge.
• Problemes de son o d'alimentació.
• Problemes per comprendre coses que han sentit o llegit.
• Patrons de llenguatge poc usuals (observacions objectives i / o rellevants).
• Parlar en forma estranya o pomposa, alteracions de la prosòdia, volum, to, entonació.
• Tendència a balancejar, moviments repetitius o caminar mentre es concentren.
• Por o malestar a causa de sons ordinaris.
• Odi cap a algunes coses pel simple fet de la seva textura, temperatura...

Dificultats principals que poden aparèixer durant l'adolescència:

• Immaduresa emocional.
• Reaccions emocionals desproporcionades i poc ajustades a les situacions.
• Interessos immadurs i poc d'acord amb l'edat.
• Major consciència de diferència i de solitud.
• Sentiments d'incomprensió i de soledat .
• Vulnerabilitat a alteracions psicològiques com la depressió , l'ansietat i l'estrès .
• Descuit de la higiene i la cura personal (si bé alguns desenvolupen rituals obsessius en relació amb la higiene).
• Augment de les obsessions i els rituals de pensament .
• Dificultats acadèmiques (lentitud, problemes d'adaptació als canvis d'horaris, professors, aules, etc. Malaptesa per elaborar plans d'estudi i seqüenciar tasques, desmotivació, dificultats per captar la idea principal d'un text i seleccionar informació rellevant).

Qualitats i aspectes positius en l'etapa adolescent :

• Forts valors morals: sinceritat, companyerisme, bondat, defensa dels drets humans i crítica de les injustícies que observen al seu voltant.
• Persistència en assolir els seus objectius i objectius.
• Gran desig de superació.
• Personalitat senzilla, ingènua i " transparent".
• Absència de malícia i de dobles intencions.
• Millor domini de les regles socials bàsiques.

Necessitats en l'adolescència :

• Educació de l'entorn en el respecte, la tolerància i comprensió cap a la persona amb SA.
• Emfatitzar les habilitats excel·lents del noi amb SA mitjançant situacions d'aprenentatge cooperatiu .
• Motivar-los a participar en situacions que reforcin la seva autoestima, millorin la seva imatge i facilitin la integració en el grup.
• Adaptacions metodològiques (temps extra per acabar les tasques, possibilitat d'exàmens orals, ús de processador de textos, potenciar la via visual d'aprenentatge, preguntes tancades en els exàmens com els test de respostes múltiples, entre d'altres).
• Directrius clares i molt explícites pel que fa a com realitzar i presentar els seus treballs.
• Comptar amb la figura d'un tutor o professor de suport que pugui vigilar el seu estat emocional i li doni pautes en l'acadèmic, el personal i l'emocional, ajudant-lo a planificar els seus estudis, entrenant en tècniques que li permetin gestionar situacions difícils en el col·legi o institut, motivar a aconseguir metes usant les estratègies adequades i oferir orientació laboral i professional.
• Posar-lo en un programa d'educació física orientat a la salut i la bona forma física i no a esports competitius.
• Analitzar els problemes de conducta, ja que les raons subjacents a aquests problemes poden no ser òbvies ni clares, abans de prendre mesures dràstiques, com càstigs, que no servirien per canviar les conductes.
• Preparar per a la universitat o el món laboral, planificant, anticipant i preparant per a aquest canvi que generalment produeix alts nivells d'ansietat i por.
• Fomentar la seva participació en activitats extracurriculars relacionades amb els seus punts forts.
• Ajudar-los a conèixer i a acceptar què significa la Síndrome d'Asperger.
• Ajudar a reconèixer el bo i el dolent de si mateix.
• Proporcionar estratègies d'autocontrol.
• Tornar-li una imatge positiva i realista de si mateix.
• Ensenyament de tècniques de control de pensaments obsessius i preguntes repetitives.
• Suport per millorar les seves habilitats socials i conversacionals.