Relació entre: família, escola, psicòleg i psiquiatra.
Compromís incondicional: totes les parts (escola i família psicòleg i/o psiquiatra) han d'estar compromeses de la mateixa manera, en el procés educatiu com mental de l’alumne. Havent d'aquesta manera tendir a un treball col·laboratiu en tot moment.
Maneig de les diferències entre adults, deixant al nen fora. Ells mai han d'estar enmig d'una polèmica, ja que si no seran els més perjudicats.
Consideració positiva recíproca, davant el nen i els altres. Encara que no compartim les decisions preses a l'escola, hem respectar sempre davant d'ells, encara que després considerem la necessitat de parlar amb el responsable per tractar de solucionar la problemàtica. Lògicament, aquesta premissa resulta igualment vàlida per a l'escola, qui mai ha desautoritzar la família, sota cap concepte.
En processos de canvi, és a dir, quan es fa necessari canviar d'escola ja que el entesa resulta impossible, s'han de prendre les decisions deixant fora el nen, preservant el positiu de l'escola i la família. No serveix de res tirar més llenya al foc, convé tancar les etapes el més positivament possible.
Conèixer i confiar en els Recursos Generals i Serveis Especials que existeixen en l'entorn (sobretot altres famílies). És bo que les famílies no caminin soles, sinó que es puguin trobar amb altres famílies i professionals que els puguin orientar i donar suport en la superació de les seves dificultats. També és important que les escoles estiguin en contacte amb aquests serveis i associacions, amb la finalitat de tenir una major informació i més recursos per atendre al seu alumnat.
Des de casa és bo centrar-nos en les tasques de casa. És important no intentar interferir en les tasques pròpies del context escolar, la llar no ha de ser un col·legi paral·lel. En moltes ocasions succeeix que els nens surten de l'escola i entren a casa on els espera una altra sessió més d'escola, però els professors són els seus pares, per poder fer això bé aquests ha de tenir molta destresa i no oblidar mai que la seva principal funció és fer de pares. El mateix passa a l'escola, aquesta no pot ni ha d'exigir que allò que no es pot aconseguir a l'escola s'hagi de aconseguir des de casa, si canviem els papers no crec que hi hagi bons resultats en cap cas. La responsabilitat compartida sí que resulta el millor camí.
En cas necessari plantejar de fer una adaptació curricular.
Fomentar actituds de col·laboració família - escola, de forma independent del que faci l'altre.